Paraula alcoiana de hui BELA i CURUMBELA

Una "curumbela" , "corumbela", o simplement una "bela" ( amb e oberta) és, en el llenguatge tradicional d'Alcoi, un volantí, una volta que és fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra. Encara que també és pot fer una bela dins l'aigüa.

Paraula alcoiana de hui Blau

Paraula d'origen germànic, a l'igual que el blue dels anglesos o el bleu dels francesos. Per ací, el blau és el color que pren el cos quan u està a punt de faltar per alguna raó: "blau de fam", "blau de son" o "blau de riure" ( esta darrera jo no l'he sentida mai)

Paraula alcoiana de hui regolar

És la variant comarcal (de fet de varies comarques meridionals valencianes) de la paraula estàndard "redolar", que deriva de "redó" i que vol dir moure's, generalment cap avall, pegant voltes sobre si mateix.

Paraula alcoiana de hui MASERO

Un masero ( ben dit maser o masover) és la persona que viu en un mas, que normalment és propietat d'un altre En algunes comarques valencianes als masers se'ls anomena "estatgers" ( paraula que deriva de "estatge" , que és el fet d'estar, la permanència en un lloc)

Paraula alcoiana de hui MOSTóS

En valencià, en general, diem que una cosa està mostosa quan està apegalosa, viscosa. Com eixes taules de taverna antiga de les que costa alçar el got, i en les quals les mosques es troben a plaer. En sentit literal mostós vol dir untat de most ( el suc del raïm)