A Alcoi i altres comarques, tant valencianes com catalanes, fet un sentllàtzer (o fet un Sant Llàtzer) vol dir en un estat lamentable ple de ferides o colps: _"Li van pegar entre tres o quatre i el van deixar fet un sentllàtzer"_ o _"Va eixir de la baralla fet un sentllàtzer"_
Atalbar, a Alcoi i altres comarques valencianes, vol dir atordir, especialment degut a algun colp o a la calor. Per les comarques lleidatanes existix la variant no normativa "ataubar": _"Em vaig pegar un colp al cap que em va deixar atalbat"_
Acaçar, a Alcoi i moltes altres comarques, tant valencianes com catalanes, vol dir perseguir: _"Els xiquets anaven acaçant-se pel carrer"_ o _"L'explorador corria desesperadament perquè l'acaçava un lleó"_
Xafigar, a Alcoi i altres comarques valencianes, vol dir xafar repetidament el raïm per a esclafar-lo i traure-li el suc: _"Abans la verema es xafigava en el cup"_ Però no només es xafigava el raïm: els nevaters xafigaven la neu que abocaven dins dels pous de neu, per tal de pitjar-la i compactar-la.
Estar baló és una expressió d'origen desconegut que, a Alcoi i altres comarques valencianes vol dir estar arruïnat: _"Ja fa un any que no treballe i estic baló"_ També pot voler dir no dur diners damunt: _"Convida'm, que estic baló"_
Un xavo era una moneda que equivalia a deu cèntims de pesseta. A Alcoi i altres comarques meridionals valencianes, l'expressió "d'a xavo" (ben dit "de xavo") s'utilitza per a ponderar el valor d'un objecte o persona, tant en sentit positiu com negatiu:
Taboll vol dir, segons el diccionari, que un fruit comença a prendre color, que està mig madur. A Alcoi, l'ús més habitual és per indicar que alguns ingredients, per exemple la verdura d'un guisat, estan poc fets: _"Esta verdura a la planxa està taboll"_
Encara que el sistema mètric de l'antic Regne de València va passar a la història fa molt de temps, moltes de les seues mesures continuen usant-se, tant per a mesurar com en expressions típiques. És el cas de les de capacitat: cafís, barcella, almud o armut.
Un cantal, a Alcoi, i en general a tot el valencià i també a les comarques lleidatanes, és una pedra irregular de grandària mitjana: _"El camí este està ple de cantals"_ I una "cantalà" (ben dit, cantalada) és una pedrada, quan la pedra en qüestió és un cantal: _"Com et pegue una cantalà voràs"_