Paraula alcoiana de hui fer la marta

FER LA MARTA


Marta és una paraula del lèxic tradicional alcoià, que és sinònima de mona.

Així "fer la marta", vol dir fer la mona, i "fer martaes"  no és altra cosa que fer monades.


_"Voleu parar de fer martaes i atendre el professor?"_


També, de la frase "vore-li el cul a la mona", que vol dir quedar-se en algun lloc o event fins a la fi, existix la variant alcoiana "vore-li el cul a la marta"


_"Ahir vam anar a la filà i ens vam quedar a vore-li el cul a la marta"_


Existix, a més a més, una antiga dita alcoiana, 

"com les martes de Tetuan, que tot _lo_ que veuen fer, fan" 

que s'usa quan un xiquet està intentat imitar allò que està fent un altre més fadrí, o un adult.


Marta és una paraula molt estranya, emparentada possiblement amb les eivissenques "marticala" i "marticot", d'origen àrab o mossàrab, que volen dir també mona.


Una altra Marta, que no té res a vore amb l'anterior, és la que apareix en l'expressió "Marta i Gregori":


_"Mira, per ahí van Marta i Gregori"_


que és tant com dir "Pili i Mili", o "on va la corda va el poal".


Una altra expressió típica alcoiana, que està prou oblidada, és " _Mòriga_ Marta, _mòriga_ farta", 

que vol dir més o menys el mateix que "de perduts al riu". Esta dita té la seua rèplica castellana en el Quixot: 

«Desa manera –dijo Sancho, sin dejar de mascar apriesa–, no aprobará vuestra merced aquel refrán que dicen: “Muera Marta, y muera harta”


Quin bollit! A estes altures ja no sé si la mona va morir d'una fartada, com Sangonera, o si la van matar els moros en la batalla de Tetuan ????

Comparte este post

Comentarios (0)

Deja un comentario