Paraula alcoiana de hui emprenyar

EMPRENYAR


Emprenyar és una paraula molt usada a Alcoi, en la seua accepció d'enfadar, irritar o molestar molt. Encara que forma part del valencià estàndard, per algunes comarques és molt més difícil de sentir que per ací.


"Vols deixar d'emprenyar ja, que no puc concentrar-me en la faena?"


En la gradació de l'emprenyamenta, emprenyar se situa entre molestar i fotre:


Molestar/ "Caixcar" (ben dit, cascar) -> Emprenyar -> Fotre/Fer la guitza


Emprenyar, en sentit literal, és sinònim de prenyar o fecundar:

"L'aigua de gener emprenya l'oliver"


A Alcoi també són habituals dos paraules derivades d'emprenyar: "emprenyaor" i "emprenyo":


Qui emprenya a sovint és un "emprenyaor" (ben dit, "emprenyador")


"Digues-li a l'emprenyaor del teu germà que deixe de furtar-me les garrofes del meu garrofer!"


"Emprenyo"  és un fet o cosa que emprenya (no apareix als diccionaris, ja que la paraula considerada correcta és "emprenyament" )


"Açò d'haver de canviar l'hora dos voltes l'any és un emprenyo! "


Finalment, vull recordar la cançó "Les meues vacances", d'Ovidi Montllor que comença així:

"Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! "


i acaba dient:


"Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes"


I jo, si em permeteu parafrasejar el gran Ovidi, demà o despús-demà vos tornaré a emprenyar amb més parauletes. ????

Comparte este post

Comentarios (0)

Deja un comentario